dimarts, 17 de juliol de 2012

Guia per entendre el bosó de Higgs


Sis qüestions amb resposta sobre la importància del descobriment de l'anomenada partícula de Déu i l'origen de l'univers

Informe Semanal: Hacia el corazón de la materia (el Bossó de Higgs)


Si Newton o Einstein revolucionaron nuestra idea del mundo en solitario, ahora son los científicos del siglo XXI,
 los del Centro Europeo de Física de Partículas, los que han encontrado el tesoro más buscado, la piedra angular
para la comprensión del universo: el bosón de Higgs. La conocida como "partícula de Dios" explica la estructura
de la materia, por qué existe la masa.
Aunque cueste comprenderlo, podríamos estar ante el descubrimiento científico del siglo: sin el "bosón de Higgs"
el universo sería un lugar distinto.

Podeu veure el clip:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-hacia-corazon-materia/1464291/

dimecres, 6 de juny de 2012

Mor l'escriptor Ray Bradbury

EL PERIÓDICO / Washington                                                                                                                        Dimecres, 6 de juny de 2012
L'escriptor de ciència-ficció Ray Bradbury ha mort als 91 anys, segons ha informat la seva família, en concret, el seu nét Danny Karpetian en declaracions a la web especialitzada en ciència-ficció, io9.com.
Bradbury va ser l'autor, entre altres obres, de Cròniques marcianes Fahrenheit 451. "Si hagués de fer alguna declaració, seria tot el que l'estimo i l'enyoro, i espero amb interès escoltar els records que tenen d'ell tots els que van estar al seu costat", ha dit Karpetian.
zoomRay Bradbury.
Ray Bradbury. STEVE CASTILLO | AP
Reconegut com un dels grans autors de ciència-ficció, a ell li agradava identificar el seu gènere amb la fantasia ja que molts dels seus relats estaven basats en la vida quotidiana i no tant en una ciència-ficció irrealista.
Escriptor visionari, arquitecte, guionista i poeta, Ray Bradbury és considerat un dels pares de la literatura fantàstica contemporània. Va néixer a Waukegan (Illinois) el 1920, i molt aviat va decidir ser escriptor. Hi ha qui assegura que amb només tres anys d'edat, ja tenia aquest convenciment íntim. En la pràctica, es conserven alguns primers relats de la seva pròpia mà de quan només tenia 12 anys, encara que va ser als 21 quan va rebre el seu primer ingrés per un conte anomenat Pèndol, i que va ser publicat per la revista Super Science Stories.
La publicació de Cròniques marcianes, una història de la conquista de Mart i, tres anys després, deFahrenheit 451, la narració de l'ocàs en una futura societat totalitària de la cultura del llibre (451 graus Fahrenheit és la temperatura a què crema el paper), li van fer guanyar fama internacional. El cineasta francès François Truffaut es va encarregar d'adaptar la novel·la a la pantalla.
En qualitat d'arquitecte i dissenyador va ser autor de la primera galeria comercial als Estats Units i del pavelló nord-americà a la Fira Mundial de Nova York del 1964. També va dissenyar atraccions per a Disney.

dimarts, 22 de maig de 2012

Trobat a Girona un esquelet complet de tapir de tres milions d'anys
El Camp dels Ninots de Caldes de Malavella concentra el 70% del registre fòssil mundial d'aquesta espècie
Dilluns, 21 de maig del 2012      El Periodico

Un esquelet complet de tapir de tres milions d'anys d'antiguitat i amb les parts del cos on corresponen s'ha trobat al jaciment arqueològic de Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella.
Aquest espai concentra, després d'aquest nou descobriment, el 70% del registre fòssil mundiald'aquesta espècie animal, segons informen els seus responsables. La troballa s'ha produït durant l'excavació que aquest mes es desenvolupa a Camp dels Ninots sota la direcció de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.
"Si bé a Europa hi ha molts jaciments amb restes aïllades de tapir, aquest és l'únic que els conservasencers, en connexió anatòmica i en un estat excepcional", han manifestat els investigadors Bruno Gómez i Gerard Campeny, coordinadors del projecte, durant la presentació del descobriment.

UN EXEMPLAR D'1,80 METRES D'ALTURA

Les mesures de l'esquelet aparegut apunten a un individu adult d'aproximadament 1,80 metres d'altura i 1,30 de llarg, que havia de pesar uns 250 quilos i pertanyia a l'espècie tapirus arvernensis.
Els tapirs eren abundants al Mediterrani fa tres milions d'anys, quan el clima a la zona era de tipus subtropical, més humit que l'actual, amb temperatures suaus i abundants precipitacions. La troballa ja de tres esquelets confirma que aquesta espècie, extingida a Europa a principis del plistocè, havia trobat un hàbitat adequat a la zona de Camp del Ninots.
Els tapirs estan actualment en zones molt concretes de Centreamèrica i l'Àsia, especialment a la Xina i Sumatra, i el tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és el tipus més relacionat amb el que va viure a Girona.


dissabte, 17 de març de 2012

Els sistemes biològics poden ser imprevisibles



Quan l'any passat, Craig Venter va anunciar que havia creat una cèl·lula artificial, el president nord-americà, Barack Obama, es va afanyar a demanar un informe expert sobre les implicacions bioètiques que podia tenir. Thomas Murray, president del prestigiós The Hastings Center, referent mundial en bioètica, hi va participar.



Quins poden ser els mals usos de la biologia sintètica?
D'una banda, es té por de la guerra i del terrorisme biològic, que es puguin crear organismes que puguin provocar malalties o fer malbé l'agricultura. De l'altra, cal tenir cura dels bioerrors, que serien la creació organismes nous amb bones intencions però que poden acabar provocant algun tipus de dany. Els sistemes biològics poden ser imprevisibles. Un microbi sintètic podria reproduir-se amb d'altres. Però els dissenys ja s'estan pensant perquè això no sigui possible. Per exemple, els bacteris alliberats al mar per digerir vessaments de petroli es pensen perquè morin quan acabin la feina i no es puguin reproduir.
I els beneficis?
Molts. Està a punt d'aprovar-se un nou tractament per a la malària en què es faran servir microbis sintètics per produir una versió sintètica de l'artemisa. Hi ha crítics que diuen que als països del Tercer Món els que cultiven la planta que la produeix es quedaran sense feina. En el debat ètic cal tenir en compte tots els arguments, i si a l'altre cantó de la balança hi posem les moltes persones que se salvaran d'una malaltia que actualment en mata milions, el balanç és a favor.
En el seu centre han creat un comitè multidisciplinar. Hi participen filòsofs, advocats, científics... Han convidat Craig Venter?
Hi participen molts científics que investiguen en aquest camps, però no hem convidat Craig Venter. Creiem que és una persona massa ocupada.
Al científic se li pressuposa que investiga per fer el bé. Demanen llibertat. És ètic vigilar-los ?
Els científics són éssers humans, alguns tenen bones intencions, d'altres no i d'altres posen per sobre de tot el benefici propi.

Els ingredients per crear vida sintètica

Els experts en biologia artificial busquen fórmules per crear vida al laboratori. Han obert un nou debat bioètic: poden curar, però també destruir
Els ingredients per crear  Vida sintètica

Molta teoria, poca realitat

De moment, els éssers sintètics que han fet el salt de la teoria a la pràctica són molt pocs. Als Estats Units, un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia ha dissenyat un bacteri que pot treballar com a factoria per produir una versió sintètica del fàrmac que es fa servir per tractar la malària, l'artemisina, actualment escàs i car, ja que prové d'una planta amb dificultats de conreu. En marxa també hi ha altres investigacions per crear microbis que produeixin biocombustibles, o altres que degradin pesticides.

A més, no hi ha una recepta única per aconseguir crear organismes a la carta. S'està treballant en diferents tècniques d'enginyeria en les quals hi ha implicats no només biòlegs, sinó també físics i matemàtics. Una de les estratègies és la creació d'una cèl·lula amb el material genètic mínim per funcionar. De fet, és la recerca que més soroll ha fet, ja que John Craig Venter, conegut per ser un dels artífexs del mapa del genoma humà, va anunciar-se ell mateix com el primer creador de vida artificial després d'aconseguir crear a partir d'elements químics el genoma artificial complet d'un ésser viu, un bacteri, el Mycoplasma genitalium , amb 582.000 parells de bases i 485 gens en un sol cromosoma. És el bacteri amb vida independent amb un cromosoma més petit. Però els experts no només miren de reüll les ganes de protagonisme de Venter, sinó que asseguren que el que ha aconseguit no és realment vida artificial, ja que es tracta d'un procediment per imitar allò que ja existeix a la natura i no la creació d'una nova criatura.

Enginyeria genètica

El que va fer Venter en la seva primera creació va ser inventar-se un procediment, però per reproduir un ésser que ja existeix. Va fragmentar l'ADN del bacteri, el va assemblar a dins d'un altre bacteri, un E. Coli , i el va acabar a dins d'un llevat. En una altra creació més recent va fer servir un procediment similar: en el Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0 (les inicials són les del seu nom), amb un genoma mínim de 350 gens. "Hi ha molt de sensacionalisme en la biologia sintètica", afirma Thomas Murray, director de The Hastings Center i conferenciant de les sessions de la Fundació Grífols. Venter ja ha anunciat que vol crear un bacteri artificial que podria convertir en hidrogen l'energia solar. Aquest hidrogen podria servir com a combustible per al transport públic.

A Barcelona, aquesta feina d'enginyeria amb bacteris també la porta a terme l'equip de Lluís Serrano, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Treballen amb un altre bacteri, el Mycoplasma pneumonaie , que estan redissenyant perquè serveixi com a vector per a teràpia humana, per tractar la fibrosi quística i altres malalties pulmonars. "Estem fent proves amb ratolins", va explicar durant la conferència Serrano. I han aconseguit captar l'interès de la indústria, ja que és un dels projectes que formen part de l'acord que han signat per treballar amb Sanofi, que ha invertit un milió d'euros en el centre. Els laboratoris també estan interessats en la creació de cèl·lules sintètiques perquè poden servir per recrear a escala cel·lular malalties i per funcionar com a petits laboratoris per fer assajos in vitro amb medicaments, estalviant-se així altres fases experimentals si ja d'entrada no funciona.

Les 'biototxanes'

Una altra manera d'aconseguir vida sintètica és assemblant biototxanes (biobricks , en anglès). A internet hi ha un registre de la Biobrick Foundation que recull peces creades per científics de tot el món. Són trossos d'ADN dissenyats com a circuits, pensats perquè es puguin assemblar en una estructura més gran i que estan a disposició de manera gratuïta de tots els científics. Serien com peces de Lego a disposició de tothom. Fins i tot es convida artistes i gent d'altres camps a col·laborar-hi. Més enllà dels resultats científics, treballar amb biototxanes implica una nova filosofia sobre la recerca: l'accés obert. Aquí hi entra en joc una de les pors davant la falta de control sobre què es fa i què no. I també apareix el tema de les patents. Està legislat que no es poden patentar els gens, ni els éssers vius, ni que siguin artificials. Però sí els procediments. Almenys de moment, perquè les lleis que regeixen aquest camp faran parlar.

L'alcohol modifica la química del cervell fins a enganxar-lo

Un estudi recent explica el mecanisme de com el consum d'alcohol deixa la seva empremta en els circuits del cervell relacionats amb el plaer fins a generar addicció

L'alcohol produeix l'alliberament d'endorfines en àrees molt concretes del cervell relacionades amb el plaer i el concepte de recompensa. Aquest fenomen ja havia estat descrit en animals de laboratori, però científics de la Universitat de Califòrnia, San Francisco, l'han descrit per primer cop en humans. Els resultats van ser publicats el gener passat a la revista internacional Science Translational Medicine . S'hi explica què canvia al cervell fins a desenvolupar-se l'addicció.

Dins del cervell

"És la primera evidència directa de com l'alcohol fa sentir bé la gent", comenta Jennifer Mitchell, autora principal de l'estudi. Aquesta investigació no només confirma un fet que fa més de 30 anys que els científics busquen, sinó que també ha localitzat els llocs específics del cervell on s'alliberen aquestes endorfines, el nucli accumbens i l'escorça orbitofrontal.

En aquest estudi es va estudiar el cervell de 13 consumidors habituals d'alcohol i altres 12 individus no consumidors com a controls. Per veure en directe com el seu cervell responia es va utilitzar la tècnica d'emissió de positrons (PET per les sigles en anglès). Els resultats van ser clars: tots els subjectes van alliberar endorfines en el seu cervell en el moment del consum i com més quantitat es va segregar en el nucli accumbens més bé es van sentir. En canvi, els científics van observar que com més endorfines s'alliberaven en l'escorça orbitofrontal més gran era la sensació d'embriaguesa entre els consumidors habituals d'alcohol, però no en els subjectes control. "Aquests resultats indiquen que el cervell del bevedor habitual ha canviat, de manera que el consum d'alcohol li produeix més plaer que a una persona normal", apunta Mitchell. "Aquest fenomen podria aportar una pista de com es desenvolupa l'addicció a l'alcohol en primera instància", afegeix.

Com es desenvolupa l'addicció

"L'addicció a l'alcohol es desencadena per infinitat de motius, no només biològics", explica davant aquesta associació el doctor Antoni Gual, cap del Departament d'Addiccions de l'Hospital Clínic de Barcelona i coordinador del projecte Alice Rap, en què 31 països han unit esforços per investigar sobre les addiccions. En realitat "hi ha molts factors que poden incidir en el fet que una persona comenci a consumir-lo i és llavors quan aquests circuits de reforç de l'addicció es posen en marxa, s'alteren i fan que la persona quedi atrapada", diu.

El consum d'alcohol posa en marxa un complex engranatge mol·lecular. El que fan les endorfines al cervell és modular l'alliberament de dopamina, que és en última instància la responsable final de la conducta addictiva. Aquest mecanisme és un dels responsables de l'inici de l'addicció, però no l'únic. El tipus de consum que se'n faci, sigui segons el model anglosaxó (compulsiu de cap de setmana) o segons el mediterrani (consum diari, encara que menor) deixa una empremta bioquímica al cervell diferent, i varia els circuits cerebrals que modulen l'addicció.

No tots som iguals

En aquest estudi de la Universitat de San Francisco també es descriu que les endorfines s'uneixen específicament a un receptor de la neurona, anomenat Mu. Aquest descobriment pot significar un pas més en la millora de fàrmacs que ja s'administren actualment, com la naltroxona, que, segons Gual, "és l'antagonista opiaci més important ara mateix". Igualment, encara que els medicaments tenen cert pes modulant el consum d'alcohol, el doctor Gual aclareix que "l'essencial en el tractament és aconseguir la implicació del pacient, no és una malaltia que es pugui curar simplement donant una pastilla".

Howard Fields, neurocientífic que ha coordinat l'estudi, creu, avalat per anys de recerca, que petites diferències individuals en els receptors de les endorfines podrien ser culpables de l'addicció a l'alcohol. Els addictes serien víctimes de la bioquímica del seu cervell, més que dels seus errors, segons Fields. De fet, hi ha estudis que apunten al fet que existeix certa predisposició genètica a l'alcoholisme, com per exemple variacions en gens com el GABRA2 que influeixen en el comportament impulsiu. Els mateixos autors de l'estudi, però, adverteixen que els factors de risc genètic no actuen sols i que l'ambient també hi influeix.

L'alcohol modifica la química  del cervell fins a enganxar-lo